PROCURE SIEMPRE ACERTALLA EL HONRADO Y PRINCIPAL; PERO SI LA ACIERTA MAL, DEFENDELLA Y NO ENMENDALLA

PROCURE SIEMPRE ACERTALLA

EL HONRADO Y PRINCIPAL;

PERO SI LA ACIERTA MAL,

DEFENDELLA Y NO ENMENDALLA

 

 

En “LAS MOCEDADES DEL CID”, obra escrita al voltant de 1.618 per Guillen de Castro, aquestes paraules es posen en boca del Conde de Orgaz. Pel que es veu, quatre-cents anys desprès alguns les mantenen vigents.

Els partits independentistes han portat el “procés” fins el seu l’esclat i pronostiquen la seva continuació si obtenen la majoria en les urnes.

És preocupant perquè l’experiència ha estat molt negativa pels catalans amb la fractura social, deslocalització d’empreses, repercussió negativa en l’economia i aplicació de l’article 155 de la Constitución Española.

Tal i com s’ha plantejat, la independència ha provocat un terrabastall descomunal i ha creat  malestar i desconcert a una ciutadania que únicament ha rebut missatges triomfalistes però  no ha estat informada sobre les conseqüències negatives d’una independència unilateral que ens pot deixar fora de la Unió Europea.

És evident que, abans de fer un referèndum, s’ha de proporcionar a la ciutadania (com es va fer en el referèndum d’Escòcia) una informació detallada i seriosa dels pros i contres de la independència. És clarament imprudent embarcar-se en una pretesa independència sense lligar el règim de les pensions, el deute, la lliure circulació en l’espai europeu o  les formes de substitució de les ajudes europees (política agrària comú, Erasmus, etc.). No ens convenç que ens diguin que “ja ho farem”.

Hem de posar fi a l’enfrontament polític, a la desobediència de les lleis i de les decisions judicials i tornar a construir una convivència com hem tingut en un passat molt recent i que el “procés” ha destruït.

A la vista dels fruits del “procés” no podem acceptar que no es vulgui  rectificar una actuació tan errònia i perjudicial. Ja no som en el segle disset ni pensem com el Conde de Orgaz.

Per tot això, votaré al Partit Socialista de Catalunya.

 

Manel Llanas i Sala

Los comentarios están cerrados.

Tweeter button Facebook button Linkedin button Delicious button Flickr button