EL FUTBOL I LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA
Usted haga como yo: no me meto en política.
Francisco Franco
De tots és conegut que la interlocutòria del Jutjat de Contenciós-Administratiu nº 11 de Madrid de data 20 de maig de 2016 ha resolt cautelarment suspendre l’ordre de la Delegada del Gobierno de Madrid d’impedir l’exhibició de banderes estelades en el camp de futbol VICENTE CALDERÓN.
Els dos últims paràgrafs del fonament jurídic sisè de la interlocutòria argumenten en favor de l’exhibició de les estelades en el camp de futbol:
Si bien la libertad de expresión, de opinión e ideología, no se reconoce de una manera absoluta, sin matices o excepciones sino que viene constreñida por los límites impuestos por la necesidad de evitar su colisión con otros derechos o libertades también fundamentales, de modo que debe admitirse que este derecho puede ser sometido a restricciones previstas por el legislador, no se entiende a los efectos del “bonus fumi iuris” (en castellano “presunción de buen derecho”) que la exhibición de banderas que manifiesten un sentimiento o ideología pueda, en principio constituir “violencia, racismo, xenofobia, intolerancia en el deporte” siendo una mera manifestación de la libertad ideológica y del derecho a difundir libremente los mensamientos, ideas y opiniones mediante la palabra, el escrito o cualquier otro medio de reproducción (art. 20.1 de la Constitución Española).
El valor del pluralismo político comporta la libertad para pensar expresarse o participar o no participar en los procesos políticos en condiciones de transparencia e igualdad con los demás actores políticos, y en la medida en que la democracia implica pluralismo, ampara la discrepancia y las formas en que esta pueda manifestarse, siempre que esta expresión sea a su vez respetuosa con los derechos de los demás.
Des del punt de vista del dret constitucional espanyol, l’argumentació és impecable i es pot concloure:
- Que la Constitució Espanyola, tant bescomptada, conté un bloc de drets fonamentals que ens protegeixen contra l’arbitrarietat i els excessos.
- Que una actuació del Poder Judicial, si és diligent i encertada, posa fi als conflictes, al menys en la seva fase aguda.
Cal reconèixer que els trenta cinc anys transcorreguts des de la Constitució de 1978 recomanen l’actualització d’alguns preceptes que han quedat desfasats o obsolets.
La Constitució dels Estats Units de l’any 1787 té promulgades 27 esmenes en el seus 229 anys de vida (més o menys, una cada 8 anys). En canvi, la Constitució Espanyola només ha estat objecte de dos esmenes i cap d’elles ha estat promoguda per iniciativa interior, sinó per imposició exterior, el que dóna fe del nivell d’immobilisme dels nostres polítics que afecta a totes les institucions. És necessari introduir esmenes per actualitzar-la sense que perdi el seu patrimoni més important, el bloc de drets fonamentals, que és la garantia dels dret ciutadans.
És evident que l’exhibició d’estelades en un camp de futbol és una manifestació política. És possible que no sigui el lloc més adequat per fer-la però no es pot oblidar que pot ser la conseqüència de la ineficàcia dels polítics professionals quan no saben solucionar un problema.
Resulta curiós que els que fan política i viuen de la política es considerin els únics amb dret de fer-la i busquin excuses per obstaculitzar l’acció política de qui no pensen com ells.
Gracies a un jutge que ha complert diligentment amb la seva obligació, un dret fonamental ha estat restituït als ciutadans.
Ara cal no caure en provocacions innecessàries i tenir la festa en pau.
Manel Llanas i Sala.