AD PETENDUM PLUVIAM

AD  PETENDUM   PLUVIAM

Aquest és el nom d’una oració tradicional amb la qual es demana pluja quan un episodi de sequera es perllonga en el temps, sense perjudici de que les societats desenvolupades comptin amb capital i recursos tècnics per garantir als ciutadans l’abastament d’aigua de boca.

Només cal veure el nivell de l'embasament del Parc de l’Aigua per predir que, si no plou, aviat i generosament, entrarem en situació d’emergència hídrica.

La sequera de l’any 2005 va obligar a restriccions del subministrament de l’aigua de boca i a la caríssima portada d'aigua amb camions cisterna.

L’ajuntament que presidia la Sra. Assumpta Camps va estudiar accions per a que la situació no es repetís i, entre elles, hi havia:

1. Possible connexió amb la xarxa d’Aigües Ter Llobregat que arriba fins a Bigues i Riells.

2. Tramitació d’una concessió de l’Agencia Catalana de l’Aigua (ACA) per subministrar-nos amb aigua del Pou del Golf  Sant Feliu en cas de necessitat.

3. Recerca de pous en el municipi.

El juny de 2007, el nou govern municipal va rebutjar les dues primeres possibilitats optant per la perforació il·legal  d’un pou en uns horts molt prop de la cascada de la Riera Tenes amb les conseqüències  d’una sanció de l’ACA i  un plet posterior.

Cal fer esment que la possibilitat de perforar el Pou del Faig ja era coneguda per l’equip de govern del mandat municipal 2003/2007 però l’ACA no ho va autoritzar degut a la proximitat de la llera del riu.

Acceptant la perforació del pou com un fet consumat,  l’ACA va flexibilitzar la seva postura iniciant la tramitació de la concessió d’aigua del “Pou del Faig” però l’expedient es va arxivar per manca d’impuls municipal al no aportar la documentació sol·licitada per l’ACA.

Cal explicar una mica la  història de l’aigua a Sant Quirze Safaja  per entendre la situació actual. Són fets passats però que, a dia d’avui poden tenir conseqüències  serioses:

1. El Moli de Llobateres, on rau la font, està en el terme municipal de Sant Quirze. Fa   molts anys que els seus propietaris ho varen vendre a l’Ajuntament de Sant Feliu de Codines que estava especialment interessat en l’aigua de la font.

2. El dipòsit de Pinars del Badó, alimentat amb l’aigua de la font del Moli de Llobateres, va subministrar aigua a les urbanitzacions d’aquella zona a les que no arribava la xarxa de distribució del nostre ajuntament i els veïns varen signar un contracte de subministra amb l’Ajuntament de Sant Feliu de Codines.

3. L’any 2002 els Ajuntaments de Sant Quirze Safaja i Sant Feliu de Codines varen signar  un contracte en virtut del qual San Quirze es feia càrrec del subministrament als veïns amb l’aigua proporcionada per la font del Moli de Llobateres. L’ajuntament de Sant Feliu de Codines es va reservar la possibilitat de deixar de subministrar aigua, amb un preavís de sis mesos.

4. En resum, l’equip de govern del mandat municipal 1999/2003 va assumir l’obligació de prestar, en primera persona, un servei essencial pel municipi sense valorar que qui té el control de l’aigua és un altre ajuntament que pot necessitar l’aigua que actualment ven a Sant Quirze i està facultat per resoldre el contracte actualment vigent amb Sant Quirze Safaja.

5. Castellcir ha construït un envasament en la Riera Tenes pel seu propi subministra d’aigua de boca, i hi ha rumors que l’ajuntament de Sant Feliu de Codines pretén obtenir una concessió del Pou del Golf per consum de boca del seu municipi.

Donada la paralització que hi ha hagut fins ara de la gestió municipal, tenim en precari el subministrament de la Font de Llobateres i l’embasament pràcticament buit i dificultats per obtenir noves fonts de subministra.  La situació actual és preocupant.

Per una bona gestió dels recursos  és imprescindible la previsió dels problemes, i l’anticipació de les solucions.

Atesa la destructiva imprevisió dels dos anteriors equips de govern municipals, ara només podem invocar “ad petendum pluviam”.

Manel Llanas i Sala.