Una de les avantatges d’haver complert bastants anys i de tenir encara una bona memòria és la de poder recordar paisatges que ja han desaparegut.
Recordo que a l’entrada sud de Sant Feliu de Codines (gairebé a peu de carretera) hi havia un rètol immens pintat en una paret que contenia la frase següent: Ponéis en mis manos España. Mi mano no temblará… amb la qual Franco va començar un discurs l’any 1936.
També recordo els banys de multituds, les manifestacions de suport franquista (les úniques permeses) i els discursos des del balcó del palau reial. Tot un esclat de cabdillisme.
El proper 20 de novembre es compliran 40 anys de la mort del dictador però la seva ombra encara es projecta en molts aspectes de la nostra societat.
Les comparacions són odioses quan no hi ha identitat de circumstàncies comparables però a Catalunya s’estan produint situacions que si no són cabdillisme s’apropen bastant.
La democràcia és el govern del poble.
Aquest govern no ha de buscar gaudir del poder sinó fer allò que és útil o beneficiós pel poble.
El govern d’una persona o d’una elit és indesitjable i no deixa de ser una patologia de la democràcia.
Es parla massa de Catalunya però molt poc del catalans i cal preguntar-se si l’actual aturada en la formació d’un govern català sortit de les eleccions és útil o beneficiosa pels catalans o només és una manifestació de personalisme.
La dictadura franquista va crear hàbits de patrimonialització del poder que costaran de fer desaparèixer. Cal reflexionar sobre això i fer tot el possible per tornar a una normalització democràtica, absolutament necessària, que ha de començar per la erradicació d’una corrupció en procés d’institucionalització.
Manel Llanas i Sala. Advocat.
Facebook
Twitter