INDEPENDÈNCIA JUDICIAL

El sueño de la razón produce monstruos
Francisco de Goya, Capricho nº 43
(ver nota )

 

DE LA INDEPENDÈNCIA JUDICIAL

 

La querella criminal presentada per la Fiscalia General del Estado contra el President de la Generalitat de Catalunya per la seva, presumpta, intervenció en el procés participatiu del 9N ha donat lloc a una munió d’opinions, no totes elles ben informades, donant lloc a confusos judicis de valor sobre la independència dels jutges. Vull fer unes puntualitzacions que poden servir per aclarir conceptes.

 

El poder judicial no es regeix pel principi de jerarquia sinó pel principi de legalitat doncs així ho estableix l’article 117.1 de la Constitució segons el qual els jutges i magistrats són ...independents, inamovibles, responsables i sotmesos únicament a l’imperi de la llei.

 

Els jutges i magistrats exerceixen la potestat jurisdiccional que consisteix en jutjar i fer complir allò jutjat. El principi d’independència judicial protegeix l’exercici d’aquesta potestat i l’article 12 de la Llei Orgànica del Poder Judicial no permet corregir una resolució judicial si no és en virtut d’un recurs previst en la llei.

 

A més, els jutges exerceixen la funció governativa que consisteix en la governació i funcionament dels jutjats i tribunals i estan sotmesos a la normativa organitzativa prevista en la Llei Orgànica del Poder Judicial que no interfereix la potestat jurisdiccional.

 

En canvi, la posició jurídica dels fiscals és diferent: estan sotmesos al principi de jerarquia i el  Fiscal General de l’Estat és nombrat a proposta del Govern.

 

La Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va rebre l’encàrrec de la Fiscalia General de l’Estat d’interposar una querella criminal contra el President de la Generalitat, la Vicepresidenta i una Consellera pel procés participatiu del 9N.  La Junta de Fiscals del TSJ de Catalunya no va apreciar que els fets fossin constitutius de delicte. Contràriament el Consell Fiscal de la Fiscalia General de l’Estat va ordenar la redacció i presentació de la querella.

 

El TSJ de Catalunya no pot rebutjar sense practicar diligències una querella criminal procedent de la Fiscalia General de l’Estat, la va admetre a tràmit i va iniciar la instrucció de la causa amb les declaracions de testimonis i dels querellats. És el tràmit normal d’una querella.

 

En l’actual fase d’instrucció de la querella, no hi ha cap raó per sospitar manca d’independència del magistrat instructor perquè, a part de la resolució d’admissió a tràmit i d’acordar les declaracions d’imputats i testimonis no ha pres cap altre decisió transcendent.

 

Les manifestacions ciutadanes de rebuig a la querella són lícites, en tant que es portin a terme pacíficament, però no condicionaran les decisions judicials.

 

S’han fet molts escarafalls per aquestes concentracions o manifestacions de ciutadans quan no és res nou ja que, en el dia d’ahir, també es va produir una manifestació a les portes de l’Audiència Nacional de la que no en parla gairebé ningú.

 

Tant la Comissió Permanent de la Sala de Govern del TSJ de Catalunya com el president i quinze vocals del Consejo General del Poder Judicial han fet públics sengles escrits de rebuig de la concentració ciutadana produïda amb ocasió de les compareixences de dos querellades per declarar. Cal palesar que aquests escrits procedeixen d’òrgans governatius del poder judicial i no pas d’òrgans jurisdiccionals i no diuen res que justifiqui tant escàndol. Tampoc consta que el jutge instructor de la querella hagi manifestat sentir-se inquietat o pertorbat en la seva independència. Per tant, ni les concentracions ciutadanes pacífiques, ni els comunicats fets públics per el CGPJ i per el TSJ de Catalunya tenen per que afectar a la independència judicial del jutge instructor.

 

El problema rau en que pel govern de l’estat es vulguin solucionar per via judicial qüestions que només tenen solució per via de la política i que els responsables de negociar  una solució política no puguin, no vulguin o no sàpiguen trobar-la.

 

La culpa no serà dels jutges.

 

Manel Llanas i Sala. Advocat.

 

NOTA: Allò que el genial pintor aragonès, Francisco de Goya i Lucientes anomena razón”, aquí li diem “seny”.

 

 

 

Los comentarios están cerrados.

Tweeter button Facebook button Linkedin button Delicious button Flickr button