El repte

La instrucció de la querella de la Fiscalia pel procés participatiu del 9N tindrà un llarg recorregut i molts esdeveniments i les dues manifestacions a les portes del Palau de Justícia de Barcelona constitueixen un repte.

El destinatari d’aquestes manifestacions no es el jutge instructor sinó el govern de l’estat. Són, clarament, un acte polític que no tindrà cap influència en el  procediment judicial. Les manifestacions poden agradar o no agradar però dir que s’està coaccionant a la justícia és una exageració. Els jutges resoldran les qüestions en debat i d’acord amb els fets i les lleis aplicables i són conscients que, sigui quin sigui el seu sentit, les resolucions seran recorregudes.

Com que l’únic destinatari de les manifestacions és el govern de l’estat, és previsible esperar que reaccioni a un repte d’aquesta envergadura. Quina serà aquesta reacció? Fins ara, el govern del estat només manifesta, repetidament, que les lleis s’han de complir. Es trencarà aquest immobilisme? En quin sentit actuarà el govern de l’estat? No puc donar cap resposta però estic convençut que es produirà.

Ahir es va aprovar pel Senat la reforma de la llei orgànica del Tribunal Constitucional. Com que no conec el text definitiu no puc opinar amb detall però sí que es pot concloure, de les notícies i de l’opinió publicada, que aquesta norma s’ha d’enquadrar com dret sancionador i no pot tenir efectes retroactius d’acord amb l’article 9.3 de la Constitució. Per tant entenc que no es pot aplicar la reforma a la sentencia del Tribunal Constitucional sobre el 9N. Són fets passats i, amés ja són objecte d’una acció penal. En estricta lògica jurídica, aquesta reforma només es podrà aplicar a les sentències del Tribunal Constitucional de data posterior a la publicació de la reforma en el Butlletí Oficial de l’Estat. Nogensmenys, el tema està tant polititzat que la lògica pot no ser d’aplicació.

Manel Llanas i Sala. Advocat.