El Ton ens ha deixat.
Persona estimada per tot el poble, home tranquil, serè, amb la casa sempre oberta a tothom.
La casa del Ton era el “Punt de trobada” per a tots aquells que volien passar una bona estona fent una xerradeta i parlar de bolets, de llavors, de qualsevol cosa, tot prenent una copeta de moscatell, mentre ell anava triant monjetes o pelant patates o fent alguna que altre cosa.
Quan el Ton va començar a necessitar alguna atenció, la Pepita es cuidava de portar-li el menjar, la Mercé de portar-lo a passejar i a dinar a casa seva tots els diumenges. El Ton ha viscut sol, però no ho ha estat mai de sol doncs sempre ha tingut el poble al seu costat.
Ha estat el campaner, l’estanquer, el guarda claus de tots els veins, el tofonaire del poble, el veí incondicional per a qualsevol cosa. El trobarem a faltar. 17/02/2015
Facebook
Twitter