Dijous 23 al matí va morir el meu pare, l'Eduard Estera. Ha sigut un procés ràpid, provocat per un càncer de pulmó. Sou molts els que l'heu conegut, a ell o als seus pares, en Ricard Estera i l'Anita Sanza. La nostra família, de fet, es va iniciar a Sant Quirze, on els avis es van conèixer.
Pel meu pare San Quirico era el seu racó del món. Hi guardava els records d'infantesa, l'omplia de pau i és on va trobar veritables amics.
El meu pare, l’Eduard Estera, era un gentleman dels que ja no es veuen a les pel·lícules. Era un home molt generós, estricte i molt exigent amb ell mateix. Era presumit, i sabia ser-ho. Era un home de família, de paraula i de compromís. L'Eduard Estera duia l’orgull del seu cognom gravat al cor.
Era un home que gaudia de la seva feina, de tancar una venda i de superar objectius. Fugia de les ostentacions i no va entendre mai com es podia estirar més el braç que la màniga.
Per l’Edu, la felicitat consistia en un cuinar un bon àpat per la família i els amics, anar a buscar bolets, fer riure als nets i patir el just i necessari amb un partit del Barça.
És un home que a molts ens ha fet molt i molt feliços i, crec, que entre tots l’hem fet molt i molt feliç.
A reveure, pare.
Àgatha Estera
Facebook
Twitter