Un objecte és transparent quan, a través seu, podem veure el que conté en l’interior i també el que hi ha en seu exterior. Si parlem d’objectes, és molt clar. Si parlem de persones, empreses, institucions privades o administracions públiques, és menys clar i, fins i tot, bastant fosc.
La manca de transparència va ésser norma del poder durant temps molt foscos i no gaire llunyans. Érem súbdits. Avui és molt diferent: som ciutadans amb drets fonamentals que no es poden ignorar.
No hi ha prou elegint periòdicament els nostres representants en institucions privades i administracions públiques. És necessari que aquestes institucions o administracions siguin transparents i que els seus gestors informin als ciutadans respecte els seus projectes i les seves actuacions a fi de permetre la participació ciutadana.
Wikipedia defineix la participació ciutadana com ...el conjunt d’accions o iniciatives que pretenen impulsar el desenvolupament local i la democràcia, i no és concebible la participació ciutadana sense transparència, principi que, en l’activitat pública, no ha estat, fins ara, prioritari i que les administracions han interpretat restrictivament.
A resultes de prèvies Directives Comunitàries, la Ley 19/2013 de transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno de 9 de diciembre, ha iniciat un canvi legislatiu i cal posar de relleu que l’exposició de motius de la llei és molt ambiciosa i servirà com a pauta d’interpretació de tota la norma:
La transparencia, el acceso a la información pública y las normas de buen gobierno deben ser los ejes fundamentales de toda acción política. Sólo cuando la acción de los responsables públicos se somete a escrutinio, cuando los ciudadanos pueden conocer cómo se toman las decisiones que les afectan, cómo se manejan los fondos públicos o bajo qué criterios actúan nuestras instituciones podremos hablar del inicio de un proceso en el que los poderes públicos comienzan a responder a una sociedad que es crítica, exigente y que demanda participación de los poderes públicos.
Esperem que es compleixi, però s’ha de tenir en compta un vell aforisme: ...per que els “dolents” prosperin només fa falta que els “bons” no facin res.
Tot depèn dels ciutadans i de la seva valentia.
Facebook
Twitter