Codi Ètic per a polítics

HONESTEDAT, TRANSPARÈNCIA I PARTICIPACIÓ. 

Sense aquests principis basics, l’activitat política es corromp i, en lloc d’ésser democràtica passa a ser totalitària. Com va dir un politòleg, el poder tendeix a la corrupció i el poder absolut corromp absolutament.

La principal finalitat de l’acció política és el bé comú i des de fa més de dos mil cinc-cents anys està legislat que la salut del poble sigui la llei suprema.

Malauradament, aquesta directriu és àmpliament incomplerta per les administracions públiques, tan a nivell central com autonòmic i local. Així va tot en aquests moments i els ciutadans estan  frustrats perquè els seus interessos bàsics són ignorats o menystinguts per les polítiques públiques.

Els polítics han de tenir un comportament ètic i complidor escrupolós de la llei. La llei de l’embut no és altre cosa que complir-la a conveniència d’interessos polítics i personals, enganyant a l’electorat. El primer engany és no complir el programa electoral i això és el primer  de tots el demés enganys.

També s’ha d’exigir assumir la responsabilitat de l’actuació política tant en els encerts com en el errors. Som humans i cometem errors però el poder s’ha d’exercir amb modèstia i  s’ha de tenir prou humilitat per demanar excuses pels errors comesos. Això evita conflictes innecessaris i injustificats.

És desitjable que s’aprengui a escoltar a la ciutadania i a l’oposició  per arribar a acords basics en temes d’interès general i de bé comú, rectificant qualsevol actuació incorrecte o informació que no s’ajusti a la veritat objectiva.

Per posar en pràctica aquestes i altres observacions, catorze professors d’ètica i politòlegs d’universitats catalanes, van redactar un codi ètic per a polítics segons va publicar LA VANGUARDIA del dia 24-06-12. Valdria la pena que el nostre  ajuntament el llegís i l’apliqués. La convivència en el nostre poble guanyaria molt.

També s’ha publicat que la Universitat de Barcelona ha fet un estudi sobre la transparència municipal atorgant al nostre ajuntament només que un 20% de transparència. La nostra conclusió és molt clara:

SI NOMÉS HI HA UN 20% DE TRANSPARÈNCIA, LA CREDIBILITAT ÉS NOMÉS D’UN 20 %