Les 5 injustícies contra les dones que s’amaguen darrera una rajola de xocolata

Felicia Adebowale inspecciona la maduresa dels grans de cacau a la finca on treballa al poble de Ayetoro-Ijesa a Nigèria.

(c) George Osodi / Panos

1. Les paguen pitjor: Només tenen accés als treballs pitjor remunerats i quan fan el mateix que els homes, cobren menys. A Indonèsia, el tercer major productor de cacau del món, elles guanyen un 25% menys que els homes. A Costa d'Ivori, principal exportador de cacau, fins i tot els costa trobar feina perquè el cultiu d'aquesta matèria primera està considerat un "treball d'homes".
2. No poden ser propietàries de la terra que treballen: En conseqüència, la seva opinió no és escoltada i el que és pitjor, ningú vol donar-los crèdit. A Nigèria, que produeix unes 240.000 tones de cacau a l’any, només el 7% de les dones són propietàries de terra tot i ser entre el 60% i el 80% de la mà d'obra agrícola del país.
3. Els costa entrar en les cooperatives de cacau i més encara ocupar llocs directius: Això els impedeix accedir a beneficis com formació agrícola, pesticides i fertilitzants a un bon preu, o primes en finalitzar l'època de collita.
4. No els donen préstecs: La seva falta de capital i terra fa que cap creditor vulgui arriscar-se a donar-los diners en préstec, independentment del temps que treballin. Això limita greument la seva capacitat per comprar millors llavors o sistemes de reg que podrien contribuir a augmentar els seus ingressos.
5. Pateixen assetjament i discriminació a les fàbriques de processament i exportació: a la ciutat de Makasar, a Indonèsia, les dones treballen sense contracte i per 5 euros al dia, de manera que no poden ni pagar el lloguer de les habitacions destinades als treballadors, de 2,5 metres quadrats.

Font i més informació: http://www.intermonoxfam.org/ca/campanas-educacion/noticia/5-injusticies-contra-dones-que-samaguen-darrera-una-rajola-de-xocolata?gclid=CP6A0Mvg67UCFeXKtAodGU8AEQ