La pensió de jubilació forma part del nucli dur de l'Estat de benestar.
No és, doncs, estrany que qualsevol amenaça sobre l'efectivitat de les pensions resulti un tema fonamental de preocupació per a la població que la rep.
És un element sensible que, de la mateixa manera que dona seguretat, pot produir una gran intranquil·litat.
Per això, s'hauria de recordar que la pensió és un dret de base contractual.
En la mesura que el ciutadà cotitza durant els anys estipulats guanya el dret a percebre la corresponent pensió.
És la seva pensió, de la qual ningú no en pot disposar capriciosament.
Aquesta pensió li haurà de ser pagada per qui hagi rebut l'import de les prèvies cotitzacions, amb independència d'on visqui o resideixi, i fins i tot de la seva nacionalitat.
Ningú no pot perdre la pensió per decisions que li siguin alienes.
Són els diners que ha pagat en forma de cotització perquè li siguin "retornats" quan arribi a l'edat de jubilació.
No es pot jugar amb els pensionistes; la seva pensió ha de ser sempre i en tot cas atesa, llevat que els pagadors pretenguin incorporar-se al club dels defraudadors.
Una mica més de respecte; la política no ho justifica tot.
Facebook
Twitter