Anna Freixas Torras: De petita el meu oncle-avi m’explicava que a principis de segle passat patien tant de fred a l’hivern que les bufandes s’encartonaven. En aquella època anaven a peu des de les diferents masies fins l’escola. La seva neboda, la meva mare, va estudiar per mestra i exercí poc temps en època de postguerra. Per alguns santquirzans l’escola sempre ha estat motiu de lluita permanent. En el nostre cas pensem què es la única manera de mantenir el poble viu. El tancament d’una escola representa l’acte moribund d’un poble, de la seva gent, de la seva cultura, del seu tarannà. Per altres mantenir-la oberta representa una despesa més.
L’escola de Sant Quirze es va tancar a mitjans dels anys 90. Altres pobles del voltant també patiren les conseqüències de la baixa natalitat i poca població infantil, per tant, però lluitaren contra tots i totes les institucions públiques per mantenir les seves escoles obertes, ho aconseguiren i mantingueren la zona escolar rural. La pregunta és, per què aquí no. Avui les ZER són un model consolidat d’escola activa reconegudes que no tenen res a envejar a altres projectes educatius, ans tot el contrari, són les alternatives escolars més obertes i més dinàmiques copiades, a més, com a model.
Per a qui no ho recordi, el President Maragall va ser l’únic presidenciable que s’interessà per aquest model d’educació i va venir fins aquestes terres per saber què era això de l’escola rural i durant el seu govern es potencià i mantenir aquesta manera d’entendre l’educació dins l’entorn més proper dels petits ciutadans. Es possible que ara, amb les retallades, el nou govern posi excuses per posar en perill les escoles rurals.
La diferència que ens separa es que nosaltres parlem d’educació i ells d’ensenyament. Sembla que no, però hi ha diferències entre els conceptes i per això, i tots el motius anteriors, estic a les llistes. Aquest el tercer cop.