El gran poeta lleidatà Màrius Torres va morir als 30 anys a Sant Quirze de Safaja, on està enterrat, després de lluitar contra la tuberculosi al sanatori de Puigdolena. Allí rebia sovint la visita de l'escriptor Joan Sales –amb qui es carteja del 1936 al 1941–, i entre ambdós es crea una amistat basada, sobretot, en aspectes literaris i intel·lectuals. Al sanatori també coneix Mercè Figueres –la Mahalta dels seus poemes– una noia amb qui comparteix lectures, passejos i converses.
Avui, recordem el seu poema la tardor.
"Els cels més purs de l'any són els que fan
els capaltards de l'autumne.Les roses són més nobles, enllaçant
un màrtir fust de columna.Els arbres seculars fruiten amor:
palmes, oliveres, cedres.
El temps impregna del mateix sabor
les ànimes i les pedres.–Si al nostre veire, avui, el vi té gust
de vinya bordenca i agra,
l'antic cristall guarda el perfum august
–Pàtria, el perfum que consagra."Novembre del 1942
Màrius Torres
Facebook
Twitter