Un veí de Sant Quirze ha publicat a La Vanguardia aquest article:
Ahir tot dinant amb un matrimoni amic nostre de fa molts anys, que pertanyen a una nissaga de farmacèutics, a la conversació que teníem vam tocar el tema financer actual de les farmàcies a Catalunya.
Estaven tots dos francament molestos i preocupats, per no dir enrabiats, amb els governants, especialment amb els de la Generalitat, per les llargues demores que han de suportar per cobrar l’import dels medicaments que subministren al públic que porta les receptes de la Seguretat Social.
D’una banda, les farmàcies es nodreixen dels fàrmacs dels majoristes de productes farmacèutics, i directament d’alguns laboratoris.
Tenen un concert de pagament normalment a trenta dies, però si la Generalitat els paga a seixanta, vol dir que les oficines de farmàcia fan de financers.
Tots els farmacèutics han hagut de negociar crèdits d’entitats bancàries que els cobren uns interessos.
Han reclamat a la Generalitat que els liquidi també aquests interessos, però han hagut de renunciar-hi si volien cobrar les factures corresponents o, si no, no cobren.
Creuen que és just ?
Les oficines de farmàcia fan un excel·lent servei a la societat i són un pilar bàsic dins del sistema sanitari.
Una farmàcia no és una entitat creditícia, no té cap necessitat de fer de financer dels governs, que en molts casos malgasten els diners públics aplicant-los a projectes innecessaris que no tenen cap prioritat com sí que ho és la salut dels ciutadans.
MANEL BATISTA GLORIA ARIAS
Font: La Vanguardia
Facebook
Twitter