MITJANS TV3 i Optim TV produeixen un documental sobre els fets del 1962 a la UB, en què la policia va detenir desenes d’estudiants

Any 1962.

Un grup d’estudiants de la Universitat de Barcelona (UB) decideix posar a prova les autoritats del règim.

Així, retiren el quadre de Francisco Franco que presidia el paranimf de la Facultat de Medicina, a l’hospital Clínic, en un desafiament clar a la dictadura.

Immediatament s’obre un procés per “capturar” els responsables del robatori.   Però els companys de classe reaccionen.   A l’abril, centenars d’estudiants es concentren a la universitat per solidaritzar-se amb els acusats i, a més, donar suport als miners asturians que protagonitzaven la primera gran vaga de l’època.   Asturias patria querida, cantaven els universitaris.   Entre els que entonaven l’himne del principat hi havia l’escriptor Manuel Vázquez Montalbán, la historiadora Anna Sallés, el polític i escriptor Salvador Clotas, el conseller d’Economia Andreu Mas-Colell, el publicista i expresident de l’Espanyol Ferran Martorell  i la llibretera Montserrat Clavé.

Llavors la policia franquista va entrar a la universitat.

 Mig segle després, un documental revela tots els detalls d’aquells fets, que van marcar una generació d’estudiants. Barcelona 1962.

L’ombra dels Creix aporta nombrosa documentació inèdita i fotografies dels arxius policials, així com fitxes dels detinguts.

La cinta ha estat produïda per TV3 iOptim TV, i dirigida pel periodista Enric Canals, amb guió del mateix Canals i Josep Maria Ràfols. La realització ha estat a càrrec de Carles Gené.

L’obra es presenta avui a les 12 del matí al lloc dels fets: la Universitat de Barcelona. 

I demà dia 28 d'octubre, el programa Sense ficció de TV3  l’emetrà a les 21.40 hores.

Un paper rellevant el tenen els germans Creix, dos policies que van dirigir les persecucions dels estudiants antifranquistes. Vicente i Antonio Juan Creix no van dubtar a torturar molts dels joves detinguts per obtenir-ne confessions. En total, van atrapar més de cent estudiants. Alguns van ser sotmesos a un consell de guerra, com Vázquez Montalbán, Sallés, Clotas o el catedràtic d’Esade Pere Puig Bastard.

El documental mostra algunes de les fitxes policials dels detinguts.

A la de Montalbán, per exemple se l’acusa de “filocomunista”.

A la de Salvador Clotas hi diu “idees socialistes”.

L’escriptor barceloní va ser condemnat a tres anys de presó, que va passar a la presó Lleida.   Allà va escriure el seu primer assaig: Informe sobre la informació. De fet, molts dels estudiants que van participar en la manifestació van ocupar després càrrecs rellevants a la societat.