Escolta, Espanya, la veu d'un fill
que et parla en llengua no castellana;
parlo en la llengua que m'ha donat la terra aspra:
en aquesta llengua pocs t'han parlat; en l'altra, massa.
...
On ets, Espanya?
no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua que et parla entre perills?
Has desaprés d'entendre els teus fills?
Adéu Espanya!
(Joan Maragall 1898)